Us deixem la participació del dijous 17 de maig del Josep Mallol, president de la Societat Astronòmica de Lleida i membre actiu d’Astronomia Claver, al programa Cafeïna, de Lleida TV.
Millora a la velocitat d'astroclaver.org. Estem treballant per a millorar la velocitat de càrrega web. Siusplau contesta dues breus preguntes. Enquesta.
Després de deu anys de desenvolupament, el nou telescopi solar alemany GREGOR començarà a operar a l’Observatori espanyol del Teide. Es tracta del telescopi solar més gran d’Europa i el tercer del món. Proporcionarà a les comunitats alemanya i internacional de físics solars nova i millor instrumentació que els permetrà estudiar la nostra estrella nodrissa amb detall sense precedents.
El Telescopi Espacial Spitzer de la NASA ha detectat per primera vegada la llum que emana d’una “super-Terra” més enllà del nostre Sistema Solar. Encara que el planeta no és habitable, la detecció és un pas històric cap a la recerca final de signes de vida en altres planetes. “Spitzer ens ha sorprès de nou”, diu Bill Danchi, científic del programa Spitzer a les Oficines Centrals de la NASA a Washington.
Els astrònoms han captat la prova més directa fins el moment d’un forat negre supermassiu destruint un estel que va passar massa a prop. El Galaxy Evolution Explorer de la NASA, un observatori espacial, i el telescopi Pa-STARRS1 al cim de Haleakala a Hawaii van estar entre els primers a ajudar a identificar les restes estel·lars. Els forats negres supermassius, amb masses de milions a milers de milions de vegades la del Sol, ronden pel centre de la major part de galàxies.
L’observatori de raigs X Chandra de la NASA ha descobert una extraordinària explosió en un forat negre de la galàxia espiral M83, situada a uns 15 milions d’anys-llum de la Terra. Utilitzant Chandra, els astrònoms han trobat una nova font de raigs X ultraluminosa (ULX), objectes que emeten més raigs X que la majoria dels sistemes binaris “normals” en què una estrella companya es troba en òrbita al voltant d’una estrella de neutrons o un forat negre.
Us deixem la participació del dijous 3 de maig del Josep Mallol, president de la Societat Astronòmica de Lleida i membre actiu d’Astronomia Claver, al programa Cafeïna, de Lleida TV. Aquest cop ha portat com a convidat a la Núria Cosialls, que ens ha parlat de l’astronomia, l’astrologia i la seva diferència.
Membres de la col·laboració CMS van anunciar el primer descobriment d’una nova partícula per part de l’experiment. En un article enviat a Physical Review Letters, la col·laboració CMS descriu la primera observació d’un barió neutre Xi_b excitat, una partícula composta per tres quarks, incloent un quark beauty. El nou barió és una de les moltes partícules compostes de quarks predites per la teoria de la cromodinámica quàntica.
Un nou estudi detecta la misteriosa absència de matèria fosca en els veïnatges del Sol. L’estudi més precís fet fins al moment sobre els moviments de les estrelles a la Via Làctia no ha trobat evidències de matèria fosca en un ampli espai al voltant del Sol D’acord amb les teories àmpliament acceptades, les veïnatges del Sol haurien d’estar plenes de matèria fosca, una misteriosa substància invisible que només pot detectar de manera indirecta per la força gravitatòria que exerceix.
L’Eduard Garcia-Ribera, observador del Sol, ens mostra les perturbacions de la magnetosfera que van ocòrrer al març amb unes fantàstiques imatges.
L’Observatori Espacial Herschel d’ESA ha estudiat el polsegós cinturó voltant una propera estrella, Fomalhaut. La pols sembla procedir de col·lisions que destrueixen milers de cometes gelats cada dia. És una estrella jove, tot just d’uns centenars milions d’anys d’antiguitat i el doble de massa del Sol. El seu cinturó de pols es va descobrir en la dècada de 1980 gràcies al satèl·lit IRAS, però les noves imatges de Herschel del cinturó ho mostren en molt més detall que mai abans en longituds d’ona de l’infraroig llunyà.
